Organismes internacionals s'han posat d'acord per
prendre mesures i frenar el canvi climàtic. Us presentem les més
importants:
L'any 1988 l'Organització Meteorològica Mundial
(OMM) i el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) es
van reunir i van crear el Grup Intergovernamental d'Experts sobre
el Canvi Climàtic (IPCC).
Organització Meteorològica Mundial |
Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient |
Els seus objectius eren:
- Analitzar informació científica
- Avaluar conseqüències mediambientals
- Formular estratègies de resposta
Es van signar diversos tractats internacionals:
- Rio de Janeiro 1992, Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el
Canvi Climàtic per establir els nivells de concentració d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
- Kyoto 1997, Protocol sobre el canvi climàtic per reduïr almenys un 5% les emissions de gasos d'efecte hivernacle en el conjunt del planeta.
Rio de Janeiro 1992 |
França: -1,9%
- Copenhagen 2009, Conferència de les Nacions Unides Sobre el Clima. La UE es compromet a reduïr les emissions de GEH en un 20% l'any 2020 respecte el 1990 (any base).
- París 2015, Cimera de París.
USA es compromet a una reducció del 26-28% pel 2025.
Rússia es compromet a una reducció del 25-30% pel 2030.
Copenhagen 2009 |
USA es compromet a una reducció del 26-28% pel 2025.
Rússia es compromet a una reducció del 25-30% pel 2030.
París 2015, Retall del Periódico, 1 d'abril del 2015 |
2.1.Protocol de Kyoto
Les decisions que es van prendre en el Protocol de
Kyoto, van entrar en vigor l'any 2005.
Es va preveure que la temperatura mitja de la
Terra pujaria entre 1,8º a 5ºC, si es continuava amb el nivell
creixent d'emissions.
Es va concloure que la temperatura no podia pujar
més de dos graus fins l'any 2100.
El seu objectiu va ser establir compromisos sobre
la reducció en les emissions de GEH.
Es va definir una reducció global del 5,2% de les
emissions respecte l'any base, 1990.
Europa fixà la reducció en el 8%, i va
distribuït percentatges diferents entre els seus estats membres. A
Espanya se li assignà un límit màxim del 15% en les emissions
directes respecte l'any base, 1990.
2.2.Espanya: Plans Nacionals Ambientals
El Protocol de Kyoto obliga a tots els països
signant a elaborar una plans nacionals d'assignació on es determina
la quantitat total de drets d'emissió de GEH durant un període
determinat de temps.
Espanya ha fet els següents plans:
- 2005-2007 I Plan Nacional de Asignación de
Derechos de Emisión. A Espanya se li va assignar un valor límit.
Del 26 països europeus, quatre no van complir els acords, entre
ells, Espanya.
- 2008-2012 II Plan Nacional de Asignación de
Derechos de Emisión.
Té per objectiu reduir les emissions directes
produïdes per la generació d'electricitat i els processos
industrials.
El límit que estableix Espanya en aquest Pla, és
un increment de fins el 37% respecte l'any base (1990), encara que
Kyoto fixa el seu màxim en el 15%.
Espanya incompleix el 37% i assoleix valors de
fins el 44%.
- 2013-2020 III Pla. Desapareixen els 27 PNA dels
països de la UE per igualar així les obligacions i criteris entre
tots els països. S'aprova a nivell europeu El Paquet d'Energia i
Canvi Climàtic. Es fixen els drets d'emissió, les reduccions i les
millores en eficiència energètica i en el consum d'energies
renovables.
Comparació d'emissions Catalunya - Espanya - UE |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada