dimecres, 3 de juny del 2015

2. Organitzacions i actords contra el canvi climàtic

Organismes internacionals s'han posat d'acord per prendre mesures i frenar el canvi climàtic. Us presentem les més importants:

L'any 1988 l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) es van reunir i van crear el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).


Organització Meteorològica Mundial
Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient










Els seus objectius eren:

- Analitzar informació científica

- Avaluar conseqüències mediambientals

- Formular estratègies de resposta


Es van signar diversos tractats internacionals:

- Rio de Janeiro 1992, Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic per establir els nivells de concentració d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
Rio de Janeiro 1992
- Kyoto 1997, Protocol sobre el canvi climàtic per reduïr almenys un 5% les emissions de gasos d'efecte hivernacle en el conjunt del planeta.
França: -1,9%
Espanya: +15%
Kioto 1997
- Copenhagen 2009, Conferència de les Nacions Unides Sobre el Clima. La UE es compromet a reduïr les emissions de GEH en un 20% l'any 2020 respecte el 1990 (any base).
Copenhagen 2009
- París 2015, Cimera de París. 
USA es compromet a una reducció del 26-28% pel 2025.
Rússia es compromet a una reducció del 25-30% pel 2030.
París 2015, Retall del Periódico, 1 d'abril del 2015

2.1.Protocol de Kyoto

Les decisions que es van prendre en el Protocol de Kyoto, van entrar en vigor l'any 2005.

Es va preveure que la temperatura mitja de la Terra pujaria entre 1,8º a 5ºC, si es continuava amb el nivell creixent d'emissions.

Es va concloure que la temperatura no podia pujar més de dos graus fins l'any 2100.

El seu objectiu va ser establir compromisos sobre la reducció en les emissions de GEH.

Es va definir una reducció global del 5,2% de les emissions respecte l'any base, 1990.

Europa fixà la reducció en el 8%, i va distribuït percentatges diferents entre els seus estats membres. A Espanya se li assignà un límit màxim del 15% en les emissions directes respecte l'any base, 1990.

2.2.Espanya: Plans Nacionals Ambientals

El Protocol de Kyoto obliga a tots els països signant a elaborar una plans nacionals d'assignació on es determina la quantitat total de drets d'emissió de GEH durant un període determinat de temps.

Espanya ha fet els següents plans:

- 2005-2007 I Plan Nacional de Asignación de Derechos de Emisión. A Espanya se li va assignar un valor límit. Del 26 països europeus, quatre no van complir els acords, entre ells, Espanya.

- 2008-2012 II Plan Nacional de Asignación de Derechos de Emisión.
Té per objectiu reduir les emissions directes produïdes per la generació d'electricitat i els processos industrials.
El límit que estableix Espanya en aquest Pla, és un increment de fins el 37% respecte l'any base (1990), encara que Kyoto fixa el seu màxim en el 15%.
Espanya incompleix el 37% i assoleix valors de fins el 44%.

- 2013-2020 III Pla. Desapareixen els 27 PNA dels països de la UE per igualar així les obligacions i criteris entre tots els països. S'aprova a nivell europeu El Paquet d'Energia i Canvi Climàtic. Es fixen els drets d'emissió, les reduccions i les millores en eficiència energètica i en el consum d'energies renovables.

 
Comparació de les emissions d'Espanya respecte el Protocol de Kyoto

Comparació d'emissions Catalunya - Espanya - UE

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada